El divendres 22 de novembre va tenir lloc al Museu Terracotta de La Bisbal d’Empordà la cerimònia de lliurament dels Premis Toni Cobos , que l’Associació GRETA va crear l’any 2019 per distingir les millors intervencions en el patrimoni arquitectònic tradicional.
Els Premis estan dedicats al paleta bisbalenc Toni Cobos, que va morir l’any 2015 i la primera edició dels Premis es va celebrar l’any 2019 a Sant Feliu de Guíxols.
Varen intervenir a la cerimònia d’ahir el president de GRETA, Roger Biosca, la diputada de la Diputació de Girona Mònica Alcalà i l’alcalde de La Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio.
Els responsables de la Comissió dels Premis, els arquitectes Pep Fortià i Olga Bas varen fer una presentació i varen introduir els membres del Jurat format per Carles Oliver, president, Anna Maria Puig, arqueòloga i Pep Brazó, constructor.
Es varen premiar a la categoria A de Obres en el patrimoni amb el 1er Premi l’actuació a l’edifici de les Adoberies de Vic, obra de les arquitectes Elisenda Foradada i Mireia Noguera, l’arquitecte tècnic Miquel Autet. La constructora és Vesta i el promotor l’Ajuntament de Vic. També va obtenir el 1er Premi ex aequo la intervenció al Molí de Son Pelat a Palma de Mallorca, obra de l’arquitecta Assumpció Carrió. Es va donar una menció d’honor a l’actuació a la casa de Sesga al Racó d’Ademús, País Valencià , obra dels arquitectes Fernando Vegas i Camilla Mileto. Va recollir el premi Salvador Tomàs, arquitecte tècnic de l’obra.
A la categoria B de Treballs de Recerca es varen premiar dues propostes. El Pla Especial dels Recs de Banyoles, obra dels arquitectes Josep Callís i Jeroni Moner, que va traspassar l’any 2019. Va recollir el premi en Josep Callís, la vídua de Jeroni Moner, Dolors Bramon i el batlle de les aigües de Banyoles, Albert Tubert. L’altre treball premiat va ser el treball “Rehabilitant el Cabanyal, València” presentat pels arquitectes Fernando Vegas i Camilla Mileto. Va recollir el premi David Morocho, arquitecte de l’equip redactor.
La cerimònia va tenir l’acompanyament musical de Carles Sanjosé, músic bisbalenc que ha recuperat les tonades tradicionals i es va cloure amb uns tastets i vins al pati del Museu Tettacotta.
PROPOSTES PREMIADES A CATALUNYA
A l’edició d’enguany s’hi han presentat 24 propostes a la categoria A i 6 a la categoria B. D’aquestes, les propostes premiades son:
Categoria A: INTERVENCIÓ EN L'ARQUITECTURA TRADICIONAL
1er Premi ex-aequo: "Adoveries" - Rehabilitació de dos edificis a les Adoberies de Vic.
Elisenda Foradada i Mireia Noguera, arquitectes; Miquel Autet, arquitecte tècnic; Vesta Rehabilitación SL i Iker Oñate, constructor; Ajuntament de Vic, promotor.
El jurat valora la recuperació de les dues adoberies, que foren adquirides per l’Ajuntament per a destinar-les a equipament públic i espais de cotreball, i que són les primeres en ser rehabilitades de les 18 existents. Es tracta d’uns edificis característics del paisatge de la vora del riu Mèder al pas per Vic, que varen estar a punt de desaparèixer per una planificació aprovada a finals del segle XX. Un moviment ciutadà -Plataforma Salvem les Adoberies- en va frenar l’enderroc, i, posteriorment, la Generalitat el va protegir com a bé etnològic amb la categoria BCIN (Bé cultural d’Interès Nacional), el primer de tots ells declarat a Catalunya.
També es valora l’actuació promoguda per l’Ajuntament i que dona resposta al moviment ciutadà, així com la qualitat del projecte, redactat i dirigit pels propis tècnics de l’Ajuntament de Vic, que des del compromís amb el seu servei públic han fet una feina excel•lent. Entre altres, han seguit els criteris de preservació del patrimoni, tot utilitzant els materials originals i respectant les tècniques constructives tradicionals: s'han mantingut les tipologies dels forjats, que s’han reforçat amb fusta quan eren de fusta i amb reforç metàl•lic i capa de compressió en el cas de bigues de formigó i revoltó ceràmic.
Es té en compte, especialment, la recuperació dels assecadors, de les baranes originals, de les fusteries, i la cura i el respecte cap als elements existents, en general, així com el doble tractament de les dues façanes corresponents als dos edificis (nº 2 i 4), en funció de les preexistències, tot recuperant el morter allà on hi havia la informació suficient, mitjançant un estudi estratigràfic, o consolidant el maó vist allà on no hi havia traces suficients.
Extracte de la memòria: “Rehabilitació de dos edificis que tenen un gran pes històric i social. Formen part del barri històric de les Adoberies, testimoni de la gran industria pellaire que durant segles va ser el motor de la ciutat de Vic. El barri va estar a punt de desaparèixer per una planificació aprovada a finals del s. XX. Un moviment ciutadà va frenar-ne l’enderroc, i posteriorment la Generalitat el va protegir com a bé etnològic. S’ha mantingut el màxim tota la tectònica de l’edifici, recuperant, reutilitzant, restituint i actuant amb les noves intervencions amb el màxim respecte a cadascun dels elements.”
Categoria B: INICIATIVES QUE POSIN EN VALOR L'ARQUITECTURA TRADICIONAL
1er Premi ex-aequo: "Pla Especial dels Recs de Banyoles"
Jeroni Moner (in memoriam) i Josep Callís, arquitectes; Ajuntament de Banyoles, promotor.
El jurat valora la iniciativa de l’Ajuntament de Banyoles, que promou un Pla Especial molt específic que respon a les particularitats hidràuliques i històriques del municipi.
El Pla visibilitza el paper de l’aigua com a element estructurador del teixit urbà de Banyoles des de fa més de 1.000 anys, i proposa línies d’actuació per a garantir-ne la conservació, la recuperació i la rehabilitació.
Si al 2007 el projecte d’espai públic al casc antic de Banyoles, de Josep Miàs i Gifré, va ser una primera passa per a visibilitzar aquest tret únic, el jurat espera que al 2024, mitjançant l’aprovació d’aquest Pla Especial el municipi disposi de les eines per a posar en valor, protegir i recuperar d’una manera més ferma i generalitzada aquests elements per a la resta de la ciutat.
Els objectius del Pla consisteixen, entre altres, en “protegir els sistemes constructius, els edificis i elements; facilitar la seva recuperació i accessibilitat amb pautes i criteris d’intervenció; definir les bases per a la reordenació i sistematització de la xarxa; promoure un corredor biològic; i en definitiva, valorar la importància de l’aigua com a element escàs”.
En memòria de Jeroni Moner i Codina (1940-2021), coautor del projecte, qui havia rebut la Medalla d’Or de la ciutat el 2017.
Extracte de la memòria: “El Pla Especial dels Recs de Banyoles està promogut per l’Ajuntament de Banyoles, i és un pla molt específic que respon a les particularitats hidràuliques
del municipi. Si el seu estany n’és l’element identitari, no ho hauria de ser menys la xarxa de recs que constitueix el seu desguàs conformat per una eficient i complexa obra de canalització amb aprofitament de l’aigua per a la indústria i el regadiu atès que formen part del mateix sistema hidràulic organitzat, probablement, abans de l’any mil.
Amb aquest Pla Especial es vol definir les mesures de protecció urbanística i patrimonial d’aquests recs en els trams per on discorren seguint els següents objectius: Valorar la importància històrica dels recs i l’aigua com a element escàs, facilitar la seva recuperació i accessibilitat amb pautes i criteris d’intervenció, protegir els sistemes constructius, els edificis i elements, definir les bases per a la reordenació i sistematització de la xarxa, i promoure un corredor biològic.”
