La UEC fa difusió d’aquesta notícia publicada al Diari de Girona el dia 15/03/2026, amb fotografies d’Aniol Resclosa:
El president de la patronal assegura que el preu de l’habitatge continuarà pujant i reclama més formació professional per garantir el relleu al sector.
Les petites i mitjanes empreses de la construcció a les comarques gironines treballen amb uns marges cada cop més estrets. Així ho assegura Esteve Freixas, president de la Unió d’Empresaris de la Construcció de Girona, que adverteix que el petit empresari, sobretot el que no té estructura pròpia, està "quasi perdent diners". Segons explica en declaracions a Diari de Girona, molts professionals es preocupen més de tirar endavant la feina del dia a dia que no pas d’aturar-se a fer números, en un context en què la burocràcia i els costos no han deixat de créixer.
Freixas sosté que el sector treballa amb "marges mínims" i remarca que, si altres activitats econòmiques treballessin amb aquest nivell de rendibilitat "haurien tancat". En aquest sentit, posa xifres a l’encariment: un paleta costa "més de 28 euros a l’hora" i relata que els sous de la construcció a Girona s’han apujat un 18,8% entre el juny del 2022 i el gener del 2026. A més, precisa que entre el passat mes de juny i l'inici d'aquest any l’increment ha estat del 8,2%.
Habitatge més car
A aquesta pressió sobre els comptes s’hi afegeix, segons el president de la patronal, una pujada acumulada del 32% en els preus d’obra des del 2020, entre materials i altres costos. Freixas defensa que les empreses han de poder fer números i guanyar-hi alguna cosa, perquè "treballar per treballar no s’ha de fer", i deixa clar que aquest escenari acaba repercutint sobre el conjunt del sector.
De fet, admet que no té "cap dubte" que el preu de l’habitatge continuarà pujant. Ho atribueix, sobretot, a l’encariment de les hores de feina i a la necessitat que les empreses puguin assumir costos i mantenir activitat. Al mateix temps, assenyala la fiscalitat com un dels grans factors que pesen sobre el preu final i afirma que més del 30% del cost d’un habitatge són impostos. Segons diu, si cal abaratir el preu final, cal tenir en compte que "qui més guanya és l’administració".
Preguntat per l’impacte de la nova normativa que grava els productes a la frontera en funció de les seves emissions de carboni, una mesura que afecta especialment materials com l’acer i el ciment, dues de les principals matèries primeres que consumeix el sector, Freixas relativitza que aquest sigui, per si sol, el gran problema de la construcció. En el cas de l’acer, recorda que la gran pujada ja es va produir amb la guerra d’Ucraïna i que després s’ha mantingut força estable, amb una baixada mínima. Sobre el ciment, apunta que n’hi ha d’importat però també de producció estatal, i considera que l’encariment del producte de fora pot fer "una mica de mal", però no pas massa. Al seu entendre, el que realment castiga la construcció és la suma de tots els factors.
Manca de personal
Aquesta combinació de factors inclou també la falta de personal. Freixas alerta que l’edat mitjana del sector a Espanya és de 45 anys i considera que és massa elevada per a un ofici com aquest. A Girona, lamenta especialment la manca de formació professional específica i explica que només hi ha tres centres que ofereixin estudis de construcció, una situació que qualifica "d'autèntica vergonya".
Per intentar capgirar aquesta situació, el president de la Unió d’Empresaris de la Construcció de Girona reclama permetre l’entrada dels joves a l’obra als 16 anys i no haver d’esperar fins als 18. També demana que hi hagi almenys un centre de formació professional de construcció a cada comarca. A més, critica el sistema d’accés als cicles perquè, segons explica, en alguns casos joves que volien fer de paleta en primera opció no han pogut entrar per nota, mentre sí que ho han fet alumnes que tenien construcció com a segona o tercera alternativa. Per això defensa que la primera opció "hauria de ser sagrada".
Malgrat tot, Freixas diu que veu bé el 2026 per al sector perquè, assegura, hi ha feina i n’hi haurà més. Recorda que l’afiliació a la província de Girona ha pujat un 1,6%, tot i que per sota del 3,3% del conjunt de Catalunya, i sosté que les empreses tenen activitat i "no ens l’acabarem". Ara bé, avisa que això no evitarà que els projectes siguin cada cop més cars i que també s’allargui l’espera per trobar un bon professional.
